American Indian Movement
American Indian Movement
El 6 de març del 1968 el president Johnson fa un missatge on rebutja la Termination. L'AIM va dur a terme aleshores programes socials i legals, així com els survival schools a Milwaukee, Saint Paul i Minneapolis. El 1970 Russell Means o Oyate Wacinyapi, de Pine Ridge i cap del Cleveland's Indian Center, participa a la Conferència Índia de Minneapolis i funda el capítol de l'AIM a Cleveland.
El 1969 Richard Nixon va nomenar comissionat d'afers indis el mohawk-sioux Louis R. Bruce, i torna 19.200 hectàrees de terra sagrada als taos. Però el 1975 aprova l'Autodetermination Indian Land. Alguns d'ells formaren part del grup Indians of All Nations que entre el 20 de novembre del 1969 i el 14 de juny del 1971 van ocupar l'illa d'Alcatraz, en case a una llei que els permetia ocupar terres que el govern federal abandonés, per tal de fer un centre cultural.
Poc després van fer pactes amb la United Native Americans i amb Indians of All Tribes, mercè la qual cosa se'ls uniren Leonard Crow Dog, lakota líder de la Native American Church, i Leonard Peltier, sioux-ojibwa de Turtle Mountain (Dakota Del Nord), parlant d'ojibwa i coneixedor de la medicina índia, que el 1965 es dedicà a rehabilitar alcohòlics i delinqüents a Seattle, on contactà amb els cosins militants de l'AIM Jim i Steve Robideau. El 1970 Peltier, Richard Oakes, Mad Bear i dirigents xicanos participaren a les protestes de Fort Lawton (Seattle) pels drets de pesca. El mateix any l'AIM va fundar chapters a Milwaukee (Herb Powless), Oklahoma (Carter Camp, potawatomi), Iowa (Lorelei Decora) i Cleveland (Russell Means). A Davis (Califòrnia) fou creada la Dehanawigha-Quetzalcoatl University, primera universitat xicano-índia. El 1971 l'AIM intentà ocupar Fort Lawton; poc després va celebrar un Congrés a Farmington (Nou Mèxic) on protestaren per l'assassinat i mutilació de dotze indis, i un altre a Page (Arizona) on preotestaren pels maltractes i discriminacions (Peltier i Bellecourt havien estat empresonats.
Pel febrer del 1972 l'oglala Raymond Yellow Thunder fou assassinat a Gordon. Els assassins només foren acusats d'agressió, i la família de l'assassinat no va rebre cap suport de la BIA ni de les autoritats tribals, raó per la qual el seu nebot Severt Young Bear la demana a l'AIM. Aquests organitzaren manifestacions, i aconseguiren un nou judici i la dimissió dels caps de la policia local. Això els donaria prestigi davant els caps tradicionals de Pine Ridge. El cap de la reserva, Dick Wilson, conegut pel seu nepotisme i malversació de cabals, usats per armar una milícia privada els Guardians of the Oglala Nation o GOON (que tenen tot el suport tant de la BIA com del FBI i del Departament de Justícia) crida a la BIA i prohibeix les activitats de l'AIM a la reserva.
L'octubre del 1972 Sidney Mills, Russell Means i Hank Adams denunciaren en una roda de premsa a Seattle la mort el 20 de setembre a Santa Clara (California) de Richard Oakes, i demanaren protecció per als indis.
Means, Banks i Mad Bear Anderson també organitzaren la Marxa dels Tractats Violats, i obtingueren cert suport del comissionat de la BIA Louis Bruce (siux-mohawk), però Harrison Loesch, del Bureau of Land Management, és qui supervisa la BIA. El 1971 decreta que els informes d'impacte ambiental a les explotacions minaires a les reserves no li són d'aplicació perquè “no són terra pública”. Peltier, el chippewa Stanley Moore i Robert Burnette (cap del Consell Tribal de Rosebud) també ocuparen durant cinc dies els edificis de la BIA reclamant habitatges de qualitat.
El secretari d'informació, Rogers Morton, els va acusar de brètols i comunistes, així com la John Birch Society, qui els comparà als CPUSA i als Black Panthers, acusats d'antiamericans. El FBI els considera una amenaça nacional.
En aquells anys van redactar com a programa els anomenats Twenty Points, on destaca:
Però el 8 de gener del 1973 el FBI classifica als líders de l'AIM i dels Trail Fisheries com a “extremistes”, i dicta persecució contra 32 líders indis, i decideixen neutralitzar-los amb els COINTELPRO. Richard Nixon, endemés, afirma que ell només fa tractats amb les nacions estrangeres i no pas amb els seus propis ciutadans.
El gener del 1973 un altre oglala, Wesley Bad Heart Bull, fou assassinat en un bar de Buffalo Gap per un blanc, Darold Schmidt, qui serà jutjat només per agressió. La mare del difunt demana ajut a l'AIM, qui hi envia Means, Banks, Crow Dog i el choctaw Dave Hill. Hi ha incidents a Custer, i en l'enfrontament entre blancs i l'AIM del 6 de febrer n'arresten 30. En soltaran 19, però no pas Sara Bad Heart Bull ni als líders de l'AIM. Simultàniament, els tradicionalistes de Pedro Bissonette fundaren l'Oglala Siux Civil Rights Organisation (OSCRO), i pel febrer del 1973 organitzen una marxa cap a l'edifici de la BIA per protestar per la renda de la terra i per demanar la destitució de Dick Wilson, ja que la policia entrà il·legalment a la reserva per tal de protegir-lo com a un vulgar dictador del Tercer Món.
Aleshores el 26 de febrer del 1973 el portantveu dels caps oglala, Frank Fools Crow (1890-1989), qui havia estat cap suprem dels lakota del 1930 al 1989, demana oficialment ajut l'AIM. Gladys Bissonette recapta diners i aliments, però l'església els nega suport i calla els fets. El dia 28 decideixen marxar cap a Wounded Knee i publiquen un escrit demanant que negociïn les demandes i que protegeixin els nens i ancians, amb el suport dels caps oglala Fools Crow, Edgar Red Cloud i Peter Catchey, i dels membres de l'AIM Carter Camp, Vern Young, Pedro Bissonette, Eddie White Wolf, el wichita Stan Holder, Crow Dog, Buddy Lamont, W. Black Elk, Clyde Bellecourt, Ellen Moves Camp, Frank Clearwater, el matrimoni Nogeeshik Aquash (chippewa) i Anna Mae Pictou-Aquash (micmac) i Russell Means. També hi era Rachel Hollow Horn, descendent d'un dels massacrats el 1891.
El 29 de febrer hi foren setjats pel FBI. L'1 de març els senadors George MacGovern i James Abourezk els visitaren i s'entrevisten amb els líders Means, Bissonette i els xamans Crow Dog i Wallace Black Elk, i deploraren llur actitud, ja que havien lluitat pels drets dels indis en els anys seixanta. El 4 de març arribaren a un acord per a abandonar el setge si s'investigaven els fets, i reben suport dels metodistes. Però el dia 9 de març corre el rumor d'un assalt i en l'enfrontament és ferit l'oglala Milo Goings.
El 10 de març hi ha un alto el foc i els permeten llibertat d'acció, cosa que aprofitaren per agafar menjar i armes, de manera que l'11proclamaren la Independent Oglala Nation, a peu d'igualtat amb els EUA, que tindrà un a gran repercussió internacional. Sis blancs intentaren introduir-se, però foren desarmats. El 13 es dictaren interdictes contra Clyde Bellecourt, Dennis Banks, Carter Camp, Russell Means i Pedro Bissonette.
Alhora, el 22 de març un grup d'advocats encapçalats per Kenneth Tilson, de Saint Paul (Minnessotta), formaren el Wounded Knee Legal Defense-Ofense Comittee (WKLDOC), i acussen d'il·legal al setge i l'entrada del FBI a la reserva. També reberen el suport dels veterans del Vietnam, del SDS i dels Weathermen. Així aconseguiren del 26 al 31 de març entrar a Wounded Knee malgrat l'oposició de Dick Wilson. El FBI demanà la intervenció a l'exèrcit, però aquest es negà per ser il·legal i estar injustificat.
Però el dia 26 de març els tallaren el telèfon i obligaren a marxar els de la NBC. Durant dos dies es produí un tiroteig, i després s'obriren negociacions on demanaren que una comissió negociés el Tractat del 1868. Finalment, el 5 d'abril se signà un acord per part de Russell Means, Leonard Crow Dog i Chief Tom Bad Cod, que anaren a Washington, però el govern es negà a negociar mentre els seus companys estiguessin armats, a la qual cosa Holder es va negar tot recordant el Wounded Knee del 1891.
El 17 d'abril és ferit i mort el cherokee Frank Clearwater, i el 26 d'abril Buddy Lamont, veterà del Vietnam. Tots dos foren enterrats a Wounded Knee. El 27 d'abril fou empresonat Pedro Bissonette, però fou alliberat més tard sense càrrecs i tornà a Pine Ridge. En total, entre el 1973 i el 1976 foren morts entre 49 i 200 militants de l'AIM.
El 4 de maig una carta de Washington els promet que una Comissió es reunirà amb els caps teton per revisar el tractat del 1868; el dia 5 els assetjats ho acceptaren i el dia 9 abandonaren el setge, però en deixar-ho molts foren detinguts i maltractats. Endemés, el 17 de maig fan una trobada de la delegació de Washington a Kyle amb Frank Fools Crow, però no discuteixen res; queden pel dia 31, però no s'hi presenten, i només reben una carta de Nixon que afirma que ja se'ls ha pasast el temps. Alhora, uns 500 militants són proscrits i se'ls acusa de 1.085 delictes federals.
Del 25 de juliol al 5 d'agost del 1972 es reuneix la Convenció Nacional de l'AIM a White Oak (Oklahoma), on són escollits Dennis Banks (director nacional), Carter Camp i John Trudell (vicepresidents) i el navaho Larry Anderson (tresorer nacional), i voten continuar la campanya de rebuig a l'Indian Reorganisation Act del 1934, pel desmantellament dels Indian Councils i de la BIA, i donar suport als boicots del xicà César Chavez. Però no hi ha un acord en com acabar amb la repressió. Clyde Bellencourt és contrari a l'ús de la violència, Banks, Powless i Carter Camp reclamen més disciplina. Per altra banda, Crow Dog i Means són acussats d'alcoholisme i de racisme vers els blancs i els no sioux. Això provocarà un enfrontament entre els partidaris de Means i els de Banks, i entre Clyde Bellecourt i Craig Camp, germà de Carter, cosa que els donaria fama d'exconvictes violents.
Alhora s'inicià la persecució i cacera contra el grup. El 17 d'octubre del 1973 Pedro Bissonette fou mort a trets per 20 policies de la BIA, esperonats per Dick Wilson. Abans havien mort Aloysious Long Soldier (OSCRO) a Kyle, i feriren Vern i Clarence Cross. En l'enterrament de Pedro hi participaren 2.000 persones i l'AIM organitzà patrulles de vigilància, dirigides per Jim Robideau i Leonard Peltier.
El 8 de gener del 1974 Banks i Means foren jutjats a Saint Paul
j
American Indian Movement
x Insurance f Insurance Insurance Insurance
h
American Indian Movement
o Insurance c Insurance n Insurance Insurance